Les llicències

La història dels drets d’autor s’inicia al 1710 amb la “Llei per al foment de l’aprenentatge”; estatut creat per la reina Ana d’Anglaterra amb l’objectiu de posar fi a la problemàtica que l’aparició de la impremta va crear al permetre la reproducció i distribució massiva d’obres literàries sense el permís de l’autor. Aquesta llei, doncs, va ser l’inici de la llicència Copyright.

Què és una llicència ?

Una llicència és un contracte que existeix entre l’autor d’una obra i l’entitat o persona que l’adquireix amb l’objectiu d’especificar quins drets concrets cedeix de la seva obra, les modalitats d’explotació i el temps i l’àmbit territorial de cessió. 

Una llicència de software especifica els drets i obligacions de cada una de les parts (autor, intermediaris i usuaris finals).

Abans de conèixer els tipus de llicència que podem trobar, veiem alguns conceptes importants:

Propietat intel·lectual, drets d’autor i Copyright

La propietat intel·lectual és el conjunt de drets que corresponen als autors/es de les obres i als col·laboradors que han participat a la seva creació. Totes les creacions de la ment humana que siguin originals (no copiades) es consideren propietat intel·lectual de l’autor/a i la legislació les protegeix.

La propietat intel·lectual avarca o pot abarcar:

• El dret d’autor o Copyright: Drets que corresponen a l’autor sobre les obres que ha creat. Atenció: No protegeixen una idea, sinó la forma en la que s’ha expressat (Obres literàries, musicals, artístiques, científiques, programes informàtics, etc.).
• Els drets connexos: Drets que protegeixen a les persones físiques o jurídiques que contribueixen al procés de creació de les obres. Ex: Productores, editores, etc.
• La propietat industrial: Protegeix les patents, dissenys de productes i marques comercials.

Avarca o pot abarcar ? Sí, jurídicament existeixen dos sistemes de legislació diferents: El Copyright i el dret d’autor. 

El sistema Copyright s’aplica a països de cultura jurídica anglosaxona (Regne Unit, Estats Units etc.) i el sistema de drets d’autor als països de dret continental (entres els quals hi ha Espanya).

Una altra diferència és que, el dret d’autor té en compte:

• Els drets patrimonials de la obra (dret de copia, reproducció o distribució), és a dir, els purament econòmics. (Transferibles)
• Els drets morals de l’autor. (Ex: El dret al reconeixement de l’artista o a la no alteració de la obra). (Intransferibles)

En canvi, el Copyright, només té en compte els econòmics.

Resumint: Quan parlem de propietat intel·lectual, 

• A la cultura anglosaxona, = Copyright (drets econòmics) + propietat industrial 
• A la cultura continental, = Drets d’autor (patrimonials i morals) + Drets connexos 

Les lleis del dret d’autor divergeixen entre països, de totes maneres, el dret internacional estableix unes normes mínimes comunes entre tots (els que s’hi han adherit):

• El dret d’autor es genera al moment en què es crea la obra sense necessitat d’ésser registrada.
• Els països han de protegir el dret d’autor del creador d’una obra durant tota la seva vida i fins a 50 anys després de la seva mort. (A Espanya són 70 anys). Després d’aquesta data la obra passa a ser de domini públic.
• Una obra amb dret d’autor està protegida per la majoria de països del món, no només al país on ha estat creada.

Tipus de llicències

Software de domini públic

El software de domini públic és aquell que no té drets d’autor o copyright.

Si un autor vol que la seva obra sigui de domini públic haurà de prendre mesures legals per a renunciar als seus drets, ja que els drets d’autor s’atorguen automàticament, per llei, al moment de crear-la.

Atenció: Que no tingui drets d’autor no significa que sigui “software lliure”, ja que per ser lliure ha de complir una sèrie de requisits:

Software lliure (“Free software”)

El software lliure és aquell que permet a l’usuari utilitzar-lo, redistribuir-ne copies, estudiar i modificar-ne el codi, i distribuir copies de les versions modificades (gratuïtes o de pagament).

Atenció: “Free Software” no significa que sigui gratuït i tampoc significa “no comercial”. “Free” fa referència al concepte de llibertat, no de gratuïtat.

L’origen del moviment del software lliure el va iniciar Richard Stallman l’any 1984 als Estats Units. El jove programador va detectar un gran impediment en la millora i evolució del programari informàtic degut a l’ús del copyright. No satisfet amb la situació del moment va decidir crear la seva pròpia llicència de drets d’autor, la “Llicència Pública General de GNU” (GPL: "General Public Licence") i el projecte GNU (Sistema operatiu i programari de software lliure).

Per promoure el projecte va crear la “Free Software Foundation”, on es van començar a establir els fonaments del moviment del “Software Lliure”.

“La forma más simple de hacer que un programa sea libre es ponerlo en el dominio público, sin derechos reservados. Esto le permite compartir el programa y sus mejoras a la gente, si así lo desean. Pero le permite a gente no cooperativa convertir el programa en software privativo. Ellos pueden hacer cambios, muchos o pocos, y distribuir el resultado como un producto privativo. Las personas que reciben el programa con esas modificaciones no tienen la libertad que el autor original les dio; el intermediario se las ha quitado. En el proyecto GNU, nuestro objetivo es el dar a todo usuario la libertad de redistribuir y cambiar software GNU. Si los intermediarios pudieran quitar esa libertad, nosotros tendríamos muchos usuarios, pero esos usuarios no tendrían libertad. Así en vez de poner software GNU en el dominio público, nosotros lo protegemos con Copyleft. Copyleft dice que cualquiera que redistribuye el software, con o sin cambios, debe dar la libertad de copiarlo y modificarlo más. Copyleft garantiza que cada usuario tiene libertad.” Richard Stallman

Exemples:

• Linux (Sistema operatiu),
• LibreOffice (Paquet de programes d'ofimàtica),
• Mozilla Firefox (Navegador),
• Mozilla Thunderbird (Gestor de correu),
• 7Zip (Programa de compressió d'arxius),
• VLC (Reproductor multipedia),
• Filezilla (Client FTP multiplataforma),
• Gimp (Programa de retoc d'imatges similar a Photoshop),
• Inkscape (Programa d'edició d'imatges vectorials similar a Illustrator),
• Blender (Programa dedicat al modelatge 3D)
• WordPress (Plataforma per crear pàgines web)

Software de codi obert (“Open Source”)

El software de codi obert és pràcticament el mateix que el software lliure. La diferència rau més en la filosofia que en la pràctica.

El moviment del software de codi obert va néixer al 1988 per un grup de persones, entre elles “Eric S. Raymond” i “Bruce Perens”, els quals varen fundar la “Open Source Initiative (OSI)”. El seu objectiu era donar un enfoc diferent al software lliure i reforçar la idea de que es cedia el codi font i eliminava l’ambigüitat del terme “Free”, que en anglès significa tant “lliure” com “gratis”.

Recorda: Ni el software lliure ni el de codi obert han de ser gratuïts, poden o no ser-ho.

Copyleft

El software amb Copyleft és “Software Lliure” amb unes clàusules addicionals que garanteixen que totes les copies distribuïdes d’aquest tinguin els mateixos termes de distribució. Evita que es puguin modificar els termes de distribució i convertir un software lliure en privatiu. És una manera de protegir el “Software Lliure”, és a dir, protegeix els drets del seu autor.

És a dir, si es distribueix un software lliure sense copyleft es corre el risc de que una empresa en modifiqui el codi i el converteixi en un software privatiu.

Hi ha varies maneres de redactar les clàusules de Copyleft, però la majoria de software amb Copyleft utilitza la “Llicència Pública General de GNU”.

Freeware

Software que permet ésser utilitzat il·limitadament i de manera gratuïta. Permet la redistribució però no la seva modificació (no cedeix el codi font) ni venta. 

Shareware

Software que permet redistribuir-lo i utilitzar-lo de forma gratuïta però amb limitacions (ja sigui limitant les opcions del programa o el temps que el pots utilitzar gratuïtament). Si vols utilitzar el programa indefinidament o tenir accés a totes les seves opcions l’hauràs de comprar.

Ex: Versions de 30 dies de prova.

Adware

Software que podràs utilitzar gratuïtament però que inclou publicitat, quan l’estàs instal·lant o utilitzant. Molts d’aquests software també són shareware, ja que ofereixen realitzar un pagament a canvi d’eliminar-ne la publicitat.

Software privat / privatiu / propietari

Es refereix a qualsevol software que no sigui lliure. L’usuari té limitades les seves possibilitats d’ús, modificació o redistribució. I no és necessàriament de pagament.

Es podria referir, per exemple, al software que ha set desenvolupat per una organització o empresa per a ésser utilitzat internament, però no tercers. Donat que l’usuari final gaudeix de totes les llibertats del software lliure, un software privat es considera, en aquest cas, software lliure.

Software comercial

Tipus de software privatiu desenvolupat per una empresa amb l’objectiu d’obtenir-ne un benefici econòmic en la seva venda i manteniment.

Llicències educatives

Poder ser gratuïtes i tenir restringides algunes funcionalitats.

Creative Commons (CC)

Creative Commons es dedica a promoure l’accés i l’intercanvi de la cultura i el contingut a Internet. Proporciona un conjunt d’instruments jurídics gratuïts que faciliten la compartició i ús de la creativitat i el coneixement.

Va néixer al 2001 a San Francisco, de la mà de Lawrence Llessig com una organització sense ànims de lucre inspirada en la llicència GPL de la “Free Software Foundation” per donar una solució a una necessitat no coberta. Recordem que les llicències que hi havia fins al moment estaven enfocades al software i per tant no eren aplicables a molts altres tipus d’obres.

Les llicències CC són una forma simple i estàndard de donar permisos legals d’ús i compartició a les obres (siguin creades per persones físiques o grans companyies) sota una sèrie de condicions que escull l’autor. 

Aquestes llicències no substitueixen els drets d’autor, sinó que en són un complement.

Totes les llicències CC es basen en quatre condicions bàsiques:

Aquests mòduls, combinats, donen lloc a sis tipus de llicències:

Com pots veure, totes elles obliguen al reconeixement de l'autor de l'obra i, si l'autor vol, també cal indicar la font (per exemple, institució, publicació o revista) on s'ha publicat. A més, totes permeten el dret fonamental de redistribució de la obra sense fins comercials ni modificacions.

Aquestes llicències s’estableixen a perpetuïtat, és a dir, tota la durada de la protecció de l’obra. L'autor es reserva el dret, en qualsevol moment, d'explotar l'obra amb una altra llicència (sigui Creative Commons o no).

Exemples d’organitzacions que han compartit contingut sota llicències CC:

• Arduino (CC BY-SA)
• Wikipedia (CC BY-SA)
• Web de la Fundació Mozilla (CC BY-SA)