Documental: "El machismo que no se ve"

“El machismo que no se ve” és un reportatge produït per TVE que vol donar visibilitat al masclisme i neomasclisme que segueix present a la nostra cultura. Un problema que, lluny de ser resolt, el temps l’ha tornat especialment perillós, ja que s’ha tornat gairebé imperceptible. El trobem als mitjans de comunicació i a les relacions familiars, laborals i socials. Les estadístiques oficials diuen que un 12,5% de les dones majors de 16 anys pateix violència física o sexual. I que una de cada quatre adolescents pateix violència psicològica.

El documental qüestiona per què una bona part dels adolescents i joves que ha crescut en la igualtat de drets per a homes i dones no identifica les conductes masclistes. A la xerrada-taller sobre estereotips i prevenció de la violència de gènere a l'institut de secundària es mostra a un company de classe que ens comparteix el que aprecia al seu voltant: "A un nen petit li dius: ai, que fort que ets; però a una nena li dius: mira que bonica, sembles una princesa. No se'ls diu el mateix”.

A Espanya,

• 70 persones a l'any són assessinades a Espanya.
• 1 de 4 adolescents pateix violència psicològica.

Per sostenir una igualtat desigual s'utilitza la violència

• Ideologia masclista: Creure's més que la dona (Un grup exergeix domini sobre l'altre)
• Violència psicològica: "ets tonta", "no serveixes per res", "ensenya'm el mòbil", "mira com vas vestida", "amb qui vas?", etc. A l'adolescència funciona molt amb el control i es justifica amb la gelositat (La gelositat no és amor, és control. És una construcció cultural).
• Violència física: Exercir la força contra l'altra, fins al punt de, en alguns casos, acabar assassinant a la víctima.

L'amor romàntic

Fa dos-cents anys es va construir la idea de l'amor romàntic. Hi ha idees que són perfectament compatibles amb aquesta idea: L'amor cuida, l'amor estima, etc. Però, hi ha idees que NO són compatibles amb una societat igualitària:

• "Quien bien te quiere, te hará llorar",
• "Los que más se pelean son los que más se desean"
• Etc.

Els micromasclismes

• Tractar a la dona com un producte. Exemple: Que els homes paguin per entrar a una discoteca, i les dones no.
• Tòpics socials. Exemple: "Les dones condueixen pitjor que els homes", "l'home és qui ha de demanar matrimoni", etc.
• El fet que les dones continuint portant el control i fent la major part de les feines de la llar (netejar, cuinar, fer la compra, rentar la roba, etc.)
• El fet que les dones continuint sent les cuidadores a la llar (portar els nens/es a l'escola i a fer les revisions mèdiques, reunir-se amb el professorat, etc.)
• A l'àmbit de la publicitat, l'ús de la dona com un atrezzo, i no com una actriu
• La roba/joguines de color rosa per les nenes, i blava pels nens
• Joguines bèliques pels nens i nines sexualides i cuinetes per les nenes

Els comentaris masclistes:

• Exemple: "Les dones a fregar"
• Els "piropos"

Els estereotips masclistes

Els estereotips masclistes que avui en dia encara es mantenen a la societat són:

• Una dona ha de ser guapa, ocupar-se dels fills/es, cuinar, netejar, etc.
• Un home ha de ser fort i no plorar

Si algú no es comporta com s'espera que faci (segons "el grup al qual pertany"), aquesta persona té el risc d'ésser rebutjada per la societat.

Exemple: Si una dona juga a fútbol que se li digui "marimacho", o si un home plora que se'l marqui de "blandengue".